Saragossa, a l'avantguarda del dolor
Suite aragonesa
Carta oberta al ministre espanyol de cultura tirada des de Munich
Víctor Mira parla amb Víctor Mira
La insolència de la cigala
El drama de la carn
El silenci dels llavis
Cendra
Una conjetura
Les meves presons
Saragossa, a l'avantguarda del dolor
Des de les finestres de la casa dels meus pares a Saragossa veia les muntanyes de Juslibol que, allí enllà l'horitzó.
Solia anar-hi sovint. Travessava camps d'un panís més alt que jo, blat de moro ros de panotxes recremades. A vegades n'arrencava una per refrescar-me la boca.
A darreries d'agost, recórrer aquels camps adolorits era una cosa de les millors. Hi vaig descobrir moltíssim i, en especial, entre les seves clivelles, l'univers fascinat i laboriós dels insectes.
En les meves caminades, creuava els camps protegits del vent per muralles de canyís. Arribava fins al poblet de Juslibol i fins més enllà, muntanyes amunt i m'endinsava en un món deixat de cantó pels homes.
Tothom diu que a Nova York es pot fer tot el que es vol. Ningú sembla saber que tot el que es vol també es pot fer a Saragossa. Cal ser fill d'Espanya per poder pintar allò que es desitja.
Abans odiava tant Espanya com odiava la meva mare i, tanmateix, admeto haver tingut ràfagues d'amor puríssim cap a totes dues. Però sense l'infern de les passions i les contradiccions, jo només seria un fill bo o, encara pitjor, un artista net i raonable. Un artista estèril.
Reconec que el meu cap va ser una olla on van bullir nefastament les idees. Reconec que he insultat els déus i els mites, i he subratllat amb un llapis els dibuixos obscens. També he dit, enmig de la meva família: "L'amor és obscè!"
Fragmento del segundo capítulo de Trepitjant les flors. Víctor Mira. Editorial Llibres del Segle. Barcelona, 1994
Colección de textos, dibujos y carteles de Víctor Mira publicada por la editorial Llibres del Segle (Barcelona, 1994) en catalán, con encuadernación especial y un grabado del autor, numerado y signado por éste. Existe también una edición de bolsillo.
